Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

01/07/12 Travessia Sant Llorenç - Darnius

La travessia són  4.500 metres, amb sortida a Sant Llorenç i arribada a Darnius, la concentració és en el punt final, ens porten en cotxe, fins a l'inici del camí de terra on ens ha de recollir un 4X4, per dur-nos pista avall, ha de fer molts viatges, part del grup decidim anar caminant tot xerrant, es per fer una foto, uns amb el neoprè a mig posar, d'altres amb banyador i camiseta, tot caminant amb xancletes per una pista forestal.
Arribem a la riba del pantà, en aquest indret que sembla perdut, t'adones de tot el que has trobat,  estic amb en Jorge Pérez, bon amic, nedaddicte apassionat, que em va parlar d'aquest indret,  hi ha l'Eli i família, amiga nedadora  assídua a lliscar damunt l'aigua, amb en Carles, que mentre coincidíem en un sopar el dia abans, em va dir que vindria, la Clara, que vaig tenir l'orgull d'acompanyar mentre li feia suport amb el caiac en la travessia de Les Formigues, en Joan, fa dues setmanes estava de voluntari en l'últim control de l'Ultra Trail Emmona, cursa de muntanya i ara estem aquí, en Jose David i família, amb el que vam fer el test de la Volta a Sa Dragonera i en Josep, que hem compartit moltes travessies i té clar que ve a disfrutar amb tots i a compatir amb ningú, l'Anna, amb qui compartim amics i afició per viure a ritme de braçada.  A l'aigua ens espera la Mónica Campaña, que ens farà suport des del caiac, com tantes i tantes vegades ens ha fet, en multitud de travessies, ja sigui en temes logístics, fent mil fotos, que tant ens agrada a tots de mirar, ajudant a resoldre qualsevol incidència a les  organitzades de Neda el Món, no em puc cansar de donar-li les gràcies, és d'aquelles persones que si em demana un favor, la resposta, abans de saber quin, és un si rotund.
Minuts abans de començar, fa un lleuger ploure, així que a esperar a què comenci la travessia dins  l'aigua, està calenta, calenta, l'aigua és molt tèrbola, molt marró, només on hi ha menys d'un metre de profunditat es pot veure el fons.
Començo a nedar, enseguida quedo cap a la cua, no em preocupa gens, vaig a gaudir, vaig parant, no tinc cap presa, a veure si m'atrapa en Carles, però anem a diferent ritme, la veritat és que em quedo embadalit observant els arbres arran i dins de l'aigua, veient les muntanyes que ens envolten, és preciós. Hi ha un gir, que costa molt de veure, no hi ha cap indicació, per sort, la Mónica em ve a trobar i em dóna el rumb a seguir.
En el tram final, la tramuntana, ens ve a recordar que estem a l'Alt Empordà, es formen onades, molt seguides, de manera que al aixecar el cap per mirar, t'impactaven una i altra vegada a la cara, a estones plou, quina ironia, vinc a nedar en aigües tranquil·les i resulta que estic en una piscina d'onades.

Fer una cosa que m'agrada com és nedar, és fantàstic, compartir-ho amb amics, ho fa inmillorable.

Comentaris